dimarts, 3 de desembre del 2013

Reflexions a temps passat (II)

És ara, veient que s'acosta el final del projecte que me n'adono com n'és d'important planificar i fer les coses amb total seguretat que més endavant tot rutllarà.

Quan a la PAC 2 vàrem haver d'escollir les tres fonts bibliogràfiques que ens servirien per la redacció de l'esborrany ens vàrem haver d'assegurar molt i molt que respondrien a les necessitats que se'ns presentessin en un futur. Ara, tot elaborant l'esborrany del projecte me n'adono que possiblement hagi de canviar algun subtítol d’algun apartat per tal d’adaptar la redacció a les fonts escollides en el seu moment.

Serveixi d’avís a navegants!

2 comentaris:

  1. A l’hora de redactar la meva part del treball, també m’he trobat amb el dubte de si potser hauria de canviar algun dels títols per adaptar-lo a allò que havia redactat. Però he de dir que ho trobo molt normal i fins i tot lògic que passi. De fet, a mi el que m'ha passat amb aquest projecte és que des del principi m'ha fet la sensació que començàvem la casa per la teulada. M'explico, els primer dies, quan tots anàvem una mica perduts per aquests móns de la UOC, intentant assimilar tot el material que teníem, intentant desxifrar les pacs (que, per cert, no són gens senzilles),... i de sobte, enmig de tot aquest caos, ens vam trobar amb la dificultat d’haver de triar un tema per un treball, que no sabíem ben bé ni com es faria, ni com s’havia de plantejar, ni amb qui el faríem, ni res de res... A més a més vam haver de triar el focus! Després quan ja vam tenir els grups fets, vam haver de triar el material amb què el faríem!!! A mi em va sorprendre molt aquesta part perquè... com es pot triar un material per a un treball si ni tan sols sabíem com el plantejaríem ni com l’encararíem del cert encara??? Per això crec que el tema de les cerques es va fer una mica, podríem dir “a cegues”. Durant tot aquest procés no el vam poder “pensar” realment el treball. Per això, aquesta PAC3 és la que més he gaudit fent-la, perquè ha sigut com un alliberament i on per fi he pogut fer-me una idea de com quedarà finalment.

    ResponElimina
  2. Montse, sembla que m'hagis llegit el pensament. Suposo que una mica ens ha passat a tots igual. El fet d'escollir unes fonts bibliogràfiques sense ni tan sols fer un esquema inicial de com i què tractaria el treball ens ha acotat molt alhora de portar a terme el redactat.
    Si t'he de ser sincer, sort n'he tingut que vares escollir el video del documental d'en Joan Petit del 30 minuts, perquè m'ha obert els ulls definitivament i m'ha fet gaudir al màxim de la recta final, encara inacabada, de la redacció de l'esborrany.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.