FINS AVIAT...

Com ja sabeu, el nostre és un projecte sobre la llengua occitana. Hem intentat amb aquest treball, despertar la curiositat dels lectors per voler saber més sobre aquesta llengua, germana del català. No hem pretès fer-ne un estudi profund, sinó acostar aquesta cultura i aquest poble una mica més al nostre. Esperem que n’hàgiu gaudit tant vosaltres llegint-lo, com nosaltres fent-lo.

Probablement aquesta sigui la nostra última entrada al bloc... i semblava que no arribaria mai aquest dia..., però ja hi som. Ara, mirant enrere, sembla que només hagin passat dos dies i no els tres mesos i escaig que portem treballant i barallant-nos amb aquest projecte. Hem patit una mica, no ens n’amagarem, però ja estem gairebé arribant a la meta. Ha sigut una cursa de fons, atès que ens hem trobat amb algunes dificultats durant el camí que ens han posat a prova com a grup, cal dir però, que les hem superades totes, gràcies a la bona disposició i a l’entrega decidida i ferma de tots els membres de l’equip. Sense aquesta predisposició per part de tots nosaltres,  hauria estat del tot impossible arribar fins aquí. És un camí que s’ha de fer amb companyia, cal de l’ajuda dels companys per tirar endavant un projecte comú, el projecte de tots en definitiva.

Ha estat una experiència realment enriquidora, al mateix temps que ha esdevingut una gran descoberta per a tots nosaltres, no només en l'àmbit acadèmic sinó en el personal. En l'àmbit acadèmic perquè l’assignatura Competències TIC en llengua i literatura catalanes ens ha mostrat l’ampli ventall d’eines que la tecnologia ens ofereix i que podem aplicar tant en la nostra vida professional com en la privada. Ens ha guiat per paratges totalment inexplorats i ens ha obert els ulls i la ment a un món que teníem arraconat, potser per por a allò desconegut i que crèiem inabastable. En el terreny personal, és una assignatura que et fa estar alerta durant tot el procés, t’ensenya a valorar la feina i l’esforç que fan els companys, t’ensenya que no et pots quedar enrere, a no decaure i a superar-te cada dia, perquè els companys no es mereixen el contrari. La gran descoberta d’aquesta assignatura ha estat sens dubte, la dels companys de viatge, gràcies a ells, les dificultats no han semblat tantes, ni tan difícils de vèncer.

Companys, no és un adéu definitiu, sinó un fins aviat..., un a reveure..., perquè segur que ens retrobarem en alguna altra aula d’aquest fantàstic món virtual de la UOC, i quan això passi, sabrem que tenim a algú amb qui podrem comptar...

Un plaer haver-vos conegut i haver compartit aquesta experiència amb vosaltres...

Fòrça gràcias e a lèu! 

Font imatge: www.divinaejecutiva.com

AVÍS A FUTURS NAVEGANTS (III)

Ho deia la meva àvia: “Fent i desfent es fa l’aprenent.”

I ho deia Nietzche: “Únicament qui fa, aprèn.”

Amb aquesta visió s’hauria d’encetar aquesta assignatura TIC.

Es tracta de fer per arribar a l’assoliment  d’uns coneixements i a l’adquisició d’unes habilitats i l’únic mètode és aquest: fer, ja que és una assignatura bàsicament pràctica en la qual és molt important ser atrevit per experimentar amb les eines presentades.

És una assignatura per a tothom, per a qui els agrada la tecnologia i per als qui no, per als qui ja en saben, o per als qui tenen por... Els millors companys de semestre són la serenitat i la calma per planificar bé davant l’acumulació de tasques i l’ús d’eines desconegudes, i la motivació per assolir els objectius:  tot allò que s’aprèn, s’incorpora.

Indispensable, la confiança en els companys i una actitud positiva envers ells (tots tenim talent i aquesta és una oportunitat per a compartir-lo) que farà que us sentiu propers i valorats. Tothom pot aportar-hi, és entre tots que es tira endavant  un projecte. És tan fàcil com seguir les passes que el vostre consultor des del Tauler us indica, i mantenir un ritme de treball regular.

A nivell de grup, les impressions que més destaquem en positiu serien sorpresa i satisfacció. Sorpresa perquè ens ha somogut la dinàmica humana que s’hi estableix, ens ha sorprès  conèixer els límits d’un mateix, potser no són allà on ens pensàvem…, ens ha sorprès la capacitat de reacció individual i grupal davant les dificultats.

I també satisfacció en veure que a base d’hores i esforç es recullen uns bons resultats, es fan noves descobertes, cadascú veu evolucionar les seves capacitats i gaudeix del procés.

A l’altra banda trobaríem els malsons davant els imprevistos quan s’acaben els terminis, els dubtes, les incerteses: segur que en aquest semestre algun dia en despertar-vos el primer pensament serà per a les TIC... les insatisfaccions i la frustració quan les coses no surten com un voldria... A més, cal preveure la dedicació d’un bon nombre d’hores tant per a la interacció amb els companys com per a l’elaboració del projecte i l’aprenentatge de les eines per dur-lo a terme. Com veieu, cursar les TIC a la UOC és una aventura amb requeriment  bidimensional:  cal posar-hi la ment i l’ànima.

Com que ja hem fet bona part del camí i albirem la línia d’arribada, us recomanem que tingueu present durant tot el semestre i en qualsevol procés d’aprenentage, com a  punt de partida: compromís amb vosaltres mateixos per voler acabar allò que heu començat, compromís amb els companys per complir allò que hàgiu acordat, actituds positives (qualssevol de les coses que us passin durant aquest treball suposa una passa endavant), valor i iniciativa (sigues tu mateix, els altres llocs estan ocupats, Oscar Wilde), una bona planificació i moltes ganes d’aprendre, la resta va venint soleta…

FENT CAMÍ... (III)

Ja es comença a albirar el final d’aquest camí. Hem arribat a la quarta pac, la darrera, on hem de fer entre d’altres tasques, la presentació i la defensa del nostre projecte, així com la valoració del projecte d’un altre grup. Ara ens toca no baixar el ritme, ni acomodar-nos pensant que tenim bona part de la feina feta. És ara quan hem de fer els darrers esforços per deixar enllestit del tot el nostre treball, l’hem de revisar per detectar-hi possibles errades ortogràfiques i d’estil, fer-hi les millores que creguem oportunes,  etc. per tal que un cop acabat, ens en puguem sentir satisfets i orgullosos. Només si creiem en el que estem fent i en el que hem aconseguit el podrem defensar davant qualsevol crítica u opinió que rebem dels altres grups. Segur que parlo per tots els membres d’aquest grup quan dic que tots nosaltres hi creiem fermament, perquè hi hem treballat molt, hi hem dedicat moltes hores i hem participat de ple en totes les etapes d’aquest procés. Un procés que de vegades semblava difícil d’assolir, però que  arribats a aquest punt del camí ha pagat la pena fer-lo.

 

Font imatge: http://www.xixerone.com