FINS AVIAT...

Com ja sabeu, el nostre és un projecte sobre la llengua occitana. Hem intentat amb aquest treball, despertar la curiositat dels lectors per voler saber més sobre aquesta llengua, germana del català. No hem pretès fer-ne un estudi profund, sinó acostar aquesta cultura i aquest poble una mica més al nostre. Esperem que n’hàgiu gaudit tant vosaltres llegint-lo, com nosaltres fent-lo.

Probablement aquesta sigui la nostra última entrada al bloc... i semblava que no arribaria mai aquest dia..., però ja hi som. Ara, mirant enrere, sembla que només hagin passat dos dies i no els tres mesos i escaig que portem treballant i barallant-nos amb aquest projecte. Hem patit una mica, no ens n’amagarem, però ja estem gairebé arribant a la meta. Ha sigut una cursa de fons, atès que ens hem trobat amb algunes dificultats durant el camí que ens han posat a prova com a grup, cal dir però, que les hem superades totes, gràcies a la bona disposició i a l’entrega decidida i ferma de tots els membres de l’equip. Sense aquesta predisposició per part de tots nosaltres,  hauria estat del tot impossible arribar fins aquí. És un camí que s’ha de fer amb companyia, cal de l’ajuda dels companys per tirar endavant un projecte comú, el projecte de tots en definitiva.

Ha estat una experiència realment enriquidora, al mateix temps que ha esdevingut una gran descoberta per a tots nosaltres, no només en l'àmbit acadèmic sinó en el personal. En l'àmbit acadèmic perquè l’assignatura Competències TIC en llengua i literatura catalanes ens ha mostrat l’ampli ventall d’eines que la tecnologia ens ofereix i que podem aplicar tant en la nostra vida professional com en la privada. Ens ha guiat per paratges totalment inexplorats i ens ha obert els ulls i la ment a un món que teníem arraconat, potser per por a allò desconegut i que crèiem inabastable. En el terreny personal, és una assignatura que et fa estar alerta durant tot el procés, t’ensenya a valorar la feina i l’esforç que fan els companys, t’ensenya que no et pots quedar enrere, a no decaure i a superar-te cada dia, perquè els companys no es mereixen el contrari. La gran descoberta d’aquesta assignatura ha estat sens dubte, la dels companys de viatge, gràcies a ells, les dificultats no han semblat tantes, ni tan difícils de vèncer.

Companys, no és un adéu definitiu, sinó un fins aviat..., un a reveure..., perquè segur que ens retrobarem en alguna altra aula d’aquest fantàstic món virtual de la UOC, i quan això passi, sabrem que tenim a algú amb qui podrem comptar...

Un plaer haver-vos conegut i haver compartit aquesta experiència amb vosaltres...

Fòrça gràcias e a lèu! 

Font imatge: www.divinaejecutiva.com

AVÍS A FUTURS NAVEGANTS (III)

Ho deia la meva àvia: “Fent i desfent es fa l’aprenent.”

I ho deia Nietzche: “Únicament qui fa, aprèn.”

Amb aquesta visió s’hauria d’encetar aquesta assignatura TIC.

Es tracta de fer per arribar a l’assoliment  d’uns coneixements i a l’adquisició d’unes habilitats i l’únic mètode és aquest: fer, ja que és una assignatura bàsicament pràctica en la qual és molt important ser atrevit per experimentar amb les eines presentades.

És una assignatura per a tothom, per a qui els agrada la tecnologia i per als qui no, per als qui ja en saben, o per als qui tenen por... Els millors companys de semestre són la serenitat i la calma per planificar bé davant l’acumulació de tasques i l’ús d’eines desconegudes, i la motivació per assolir els objectius:  tot allò que s’aprèn, s’incorpora.

Indispensable, la confiança en els companys i una actitud positiva envers ells (tots tenim talent i aquesta és una oportunitat per a compartir-lo) que farà que us sentiu propers i valorats. Tothom pot aportar-hi, és entre tots que es tira endavant  un projecte. És tan fàcil com seguir les passes que el vostre consultor des del Tauler us indica, i mantenir un ritme de treball regular.

A nivell de grup, les impressions que més destaquem en positiu serien sorpresa i satisfacció. Sorpresa perquè ens ha somogut la dinàmica humana que s’hi estableix, ens ha sorprès  conèixer els límits d’un mateix, potser no són allà on ens pensàvem…, ens ha sorprès la capacitat de reacció individual i grupal davant les dificultats.

I també satisfacció en veure que a base d’hores i esforç es recullen uns bons resultats, es fan noves descobertes, cadascú veu evolucionar les seves capacitats i gaudeix del procés.

A l’altra banda trobaríem els malsons davant els imprevistos quan s’acaben els terminis, els dubtes, les incerteses: segur que en aquest semestre algun dia en despertar-vos el primer pensament serà per a les TIC... les insatisfaccions i la frustració quan les coses no surten com un voldria... A més, cal preveure la dedicació d’un bon nombre d’hores tant per a la interacció amb els companys com per a l’elaboració del projecte i l’aprenentatge de les eines per dur-lo a terme. Com veieu, cursar les TIC a la UOC és una aventura amb requeriment  bidimensional:  cal posar-hi la ment i l’ànima.

Com que ja hem fet bona part del camí i albirem la línia d’arribada, us recomanem que tingueu present durant tot el semestre i en qualsevol procés d’aprenentage, com a  punt de partida: compromís amb vosaltres mateixos per voler acabar allò que heu començat, compromís amb els companys per complir allò que hàgiu acordat, actituds positives (qualssevol de les coses que us passin durant aquest treball suposa una passa endavant), valor i iniciativa (sigues tu mateix, els altres llocs estan ocupats, Oscar Wilde), una bona planificació i moltes ganes d’aprendre, la resta va venint soleta…

Reflexions a temps passat (II)

És ara, veient que s'acosta el final del projecte que me n'adono com n'és d'important planificar i fer les coses amb total seguretat que més endavant tot rutllarà.

Quan a la PAC 2 vàrem haver d'escollir les tres fonts bibliogràfiques que ens servirien per la redacció de l'esborrany ens vàrem haver d'assegurar molt i molt que respondrien a les necessitats que se'ns presentessin en un futur. Ara, tot elaborant l'esborrany del projecte me n'adono que possiblement hagi de canviar algun subtítol d’algun apartat per tal d’adaptar la redacció a les fonts escollides en el seu moment.

Serveixi d’avís a navegants!

Comença el compte enrere (II)

Comença el compte enrere.

Treballem ara per presentar el treball final i tot compta.

Segueix sent bàsica una bona organització.

Sorgeixen més dubtes, des de com encarar els apartats de l´esborrany a elements més simples que el treball ha de contenir i que a base de petits detalls en perfeccionaran el resultat.

En aquesta fase de  tractament de la informació seleccionada serà clau l´equilibri entre estar ben documentats i que  el resultat sigui entenedor i amè.

 Crec que hi ha d´haver un gran treball al darrera per part de cadascun de nosaltres perquè el fet d´haver d´extreure les idees principals dels textos  no n´alteri el sentit original.  Opino que aquesta és la part més difícil i entretinguda  i la que requereix més esforç mental.  És una tasca laboriosa i de molta responsabilitat.  Ademés  hi ha la pressió de saber que el teu treball pot perjudicar els teus companys, o el treball final, si no s´ha estat curós.

Per moments tinc un batibull rondant al meu voltant:

 les cites, els drets d´autor, sobretot...

que s´entengui bé, sobretot...

 rigor...

 el temps... tinc poc temps, m´ho he de mirar bé...

 i  enlloc d´una pluja d´idees,  em cauen a sobre un  munt de  pors....

 M´en vaig a posar-hi ordre.