Font Imatge: commons.wikimedia.org
Bé, Ventadorn, potser aquesta serà la meva última entrada al blog, o potser no.
Aquest primer semestre a la UOC m´ha suposat una gran inversió de temps i paciència, i uns grans guanys en coneixement i sacsejades en el millor dels sentits, perquè si hagués de definir tota aquesta experiència en una sola paraula triaria aquesta: sacsejada. Ho ha estat per la ment, per les emocions, per a la meva persona. Tot un seguit de proves per a cada un d´aquests espais que m´han mogut a fer, a pensar i a sentir, que si hagués omplert un full el primer dia explicant què m´esperava trobar en aquesta assignatura no ho hagués encertat.
He fet la feina molt ben acompanyada i m´agradaria destacar com de difícil hagués estat fer el que s´ha fet en solitari, quan la pressió i els dubes apareixen. Sentir que els companys et fan costat és un gran coixí que atenua les incerteses i minva les pors. M´he anat fent una idea de cada un de vosaltres, Montse, Jordi i Christian, que no sé com és de propera a la realitat,( algun dia desvelarem aquest misteri, oi?) ens hem anat coneixent i descobrint que tenim coses en comú més enllà de les TIC (com ens agrada la terra...) i junts hem descobert una història mil.lenària d´un país preciós que es diu Occitània, que encara que no hi hagi hagut mai cap estat amb aquest nom, hi ha la seva llengua, la seva literatura i la seva història.
Em sento molt agraida i complaguda d´aquesta experiència, un regal més d´aquest Nadal.
Sí, ha sigut i està sent una experiència fantàstica, per mi també. Mira que em feia una mica de "por" aquesta assignatura al principi i sempre l'anava deixant per més endavant... Però també hi fa molt el que dius tu Anna, trobar bons companys que et fan aquesta aventura més agradable i divertida també, per què no? Me n'alegro que almenys el teu primer contacte amb el món de la UOC hagi sigut positiu... Ja veuràs que en gaudiràs molt de tot aquest món, la veritat és que enganxa una mica... Ara segur que penses que necessitaries no obrir la bústia i les aules durant uns dies... però ja veuràs com es troba a faltar també això...
ResponEliminaBenvolguda Anna, crec que tots hem aconseguit treure, diria jo, tot el suc de l'assignatura. Hem aconseguit fer-nos una mica més nostra la cultura, la llengua, la literatura occitana. La realitat d'un país, que com bé dius, mai ha tingut reconeixement polític a nivell d'Estat, però que encara es mostra ben viva en contexts socials de lluita per la supervivència d'una cultura que el seu origen es remunta a molts segles enrere i que es mereix tot el nostre reconeixement a través d'aquesta petita aportació que hem fet amb el nostre projecte.
ResponElimina