De tot aquest procés en un entorn virtual i asíncron per a mi, un dels que presenta més dificultats és el de la tecnologia digital, l´ús d´unes eines que desconec i que em parlen en un llenguatge allunyat del meu.
Reconec que no sento gaire simpatia pel món dels gadgets i això se li suma que no tinc la paciència que els de casa em diuen que s´ha de tenir amb aquesta mena de ginys.
Dit això, els reconec un gran valor perquè són els que ens permeten accedir al món del coneixement.
Sense sortir de casa podem visitar ciutats senceres; podem trobar trocets d´història en imatges que algú ha penjat perquè tothom les pugui contemplar, permet compartir.
Des d´aquest bon ús la tecnologia digital és un avenç, sens dubte, que ens ajuda a fer un treball comú des d´espais físics diferents. Sense aquestes eines això que estem fent no seria possible.
Em costa molt parlar dels aspectes tècnics per que queden fora del meu interès vital i els pensaments tornen a les zones on se senten més còmodes.
Vull ser coneixedora d´aquest món perquè o hi entres una mica o et quedes aïllada, però jo que vaig tenir la sort de tenir la biblioteca municipal al mateix carrer de casa i per tant, anar-hi sovint,, no canvio per res poder tocar els llibres i apilar-los sobre la taula, i anar obrint pàgines ... enmig d´un silenci respectat.
Si hagués de triar...
Penso que una cosa no va en detriment de l'altra. Són perfectament compatibles la tecnologia digital, i les seves immenses possibilitats de comunicació i treball col·laboratiu, amb la lectura reposada de llibres i publicacions en paper. És més, penso fins i tot que no tenen sentit una sense l'altra. Com en tantes coses a la vida, el secret rau a trobar l'equilibri necessari perquè puguin coexistir i, lluny d'interferir-se, es potenciïn mútuament.
ResponEliminaPer mi, l'accés a les noves tecnologies de la informació i el coneixement han esdevingut tot un ventall de possibilitats d'atansar el coneixement mitjançant la normalització de la implantació d'internet a la gran majoria de les llars. Amb l'aparició d’eines de treball compartit tenim l'avantatge de poder treballar un document i revisar els canvis que introdueixen els nostres companys, de forma gairebé simultània, des de qualsevol punt del planeta amb accés a internet.
ResponEliminaAra bé, sempre que treballem amb eines noves s’esdevenen les dificultats pròpies del moment, és a dir, des de la desconeixença d’aquestes, i provant i equivocant-se, ens les anem fent nostres.
Entenc a l'Anna quan diu que "no canviaria poder tocar els llibres i apilar-los sobre la taula i anar obrint pàgines enmig d'un silenci respectat"... Jo sóc d'aquelles persones que quan vaig a un mercat de segona mà surto amb bosses plenes de llibres i no ho canviaria per un ebook amb tres mil llibres a dins. Confesso que em resisteixo conscientment a aquesta nova tecnologia en particular. A més, m'agrada la sensació d'anar passant pàgines... (potser és que l'Anna i jo tenim una visió molt romàntica de la vida...). Però també entenc que a la realitat actual el "romanticisme" d'aquesta mena no l'interessa gaire. És, com diu el Jordi, saber trobar l'equilibri just entre els dos móns.
ResponElimina