CALMA TENSA (II)

Després de la feinada que ha comportat la PAC2 i de totes les pors i inseguretats que vam passar, els primers dies sobretot, ara tinc la sensació d’estar vivint una espècie de calma tensa, aquella mena de calma d’abans de la tempesta. Aquesta PAC3 està més centrada en el treball pròpiament dit, en buscar la informació necessària, extreure’n les idees que després ens serviran per desenvolupar el discurs, i així,  aconseguir confeccionar un projecte que permeti donar a conèixer una mica més la llengua occitana d’una manera coherent, amena i entenedora.  Ara mateix, ens trobem  en un punt en què cadascun dels membres del grup hem de treballar en la part del projecte que tenim assignada, perfilar-la, donar-li forma, embastar-la una mica abans de cosir-la definitivament... és una feina ara per ara bastant solitària. Es respira una tranquil·litat que feia dies que no teníem... Però sento que és una tranquil·litat fictícia, perquè si m’aturo només un segon a pensar en els dies que tinc per fer-ho i en el poc temps de què disposo... la mar quieta es torna mar brava.

Mentre no arribi la tempesta, gaudiré de la calma... encara que no sigui real...